I els dies van passant mirant films que no entenem, menjant al Lido, bevent pintes de cervesa al bar, parlant amb la tripulació o revisant l’exposició de fotografies matinal amb les cares blanques dels vells, les seves pells estirades, les seves arrugues i la seva dentadura postissa. A aquests vaixells sembla que sols hi viatgen vells. El luxe i tanta organització també ens cansen i prompte trobem a faltar l’anarquia autèntica del centre d’Àsia o el menjar de la Xina. Venim dels inferns i no ens acostumem al cel. Segurament ens falta passar primer pel purgatori.
Copyright © 2013 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.