23 d'OCTUBRE. A 14 dies de l'arribada.

Els Indis

New Mexico és un dels estats amb més cultura indígena dels EUA... i sembla que ara s’està recuperant. En Derek ens explica una mica com està el tema. Actualment hi ha uns tres milions d’indis als EUA, repartits entre diverses reserves i, dins de les reserves, amb diferents poblats. De les possibles 500 llengües que hi havia, ara se’n coneixen unes 200 i es miren de recuperar i ensenyar. Segons ell, el més interessant és veure que hi ha famílies de llengües semblants i, en canvi, d’altres que no tenen res a veure entre elles. Avui visitem el centre cultural dels pobles indis, on et pots fer una idea de com vivien i com viuen actualment els indígenes d’aquest país. El local és organitzat i gestionat pels mateixos indis, i sembla que amb molta eficàcia. El més important del centre és un museu on s’explica la història des de l’arribada dels espanyols fins avui. Hi ha fotografies, maquetes de poblats actuals, explicacions de les diferents ètnies i llengües, i una exposició d’art actual indi. La resta ja són botigues i restaurants per treure alguna cosa dels turistes. Com a curiositat destaca un gran estanc on es fan preus especials pel tabac amb una finestra a cada banda, perquè la gent pugui comprar el vici sense baixar del cotxe. És el concepte de servei que tenen en aquest país i que es basa a donar el màxim de facilitats per a la compra.

En Derek ens ve a buscar per portar-nos al tren. Sota el braç duu el diari on surt l’entrevista que ens van fer ahir. Una fotografia amb colors i en portada ens infla d’orgull i ens dóna una idea de l’expectació que causa aquest viatge allà on anem. Hi surt tot el que ha de sortir: els noms, la Sénia, la filosofia del viatge, l’esperanto i, fins hi tot, el que pensem gastar-nos-hi.

El cavall de ferro es retarda, com sempre. En pujar al tren hi ha un parell de turistes amb texans i ronyonera que miren pertot arreu i no se sap ben bé on estan asseguts. En una baixada per comprar alguna cosa per menjar, un d'ells s’aproxima i traient-se la placa del FBI per sota el braç ens diu:

-FBI. Alguna d’aquestes maletes és vostra?
-No, nosaltres les tenim al pis de sobre.

Ens deixa anar. Al cap de deu minuts el seu company apareix amb una maleta al pis preguntant si és nostra. El tren es retarda i el FBI revisa i busca l’amo d’una maleta. Algun pobre despistat haurà d’anar a buscar-la en alguna oficina de la policia i la trobarà desfeta en mil trossos. Aquí fins i tot revisar una maleta ha de ser una cosa espectacular, amb policies secrets i ensenyant la placa d’amagat!

Estem abandonant el sud hispà i ens dirigim cap al 'midwest', el lloc on encara es manté l’essència nord-americana. És la regió dels ranxos, dels grans cotxes, de les samarretes amb les barres i les estrelles i dels votants de Bush.

Deixem New Mexico, travessem extensos plans de terra i petits arbustos. Estem pujant fins als 2.000 metres i el paisatge canvia per la vegetació, els prats i petits nuclis de roures que en perdre les fulles donen un color molt especial al paisatge. Al fons, muntanyes de terra roja i algunes vaques negres que acompanyen un ranxo perdut amb cotxes a la porta.

ERROR (Actualitza o canvia de navegador).

Copyright © 2013 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.

Contacte.