Bones notícies: ha arribat l’ordre que podem entrar a port per descarregar i fer baixar els passatgers. O sia, els dos de la volta al món que tenien pressa. Passem els controls d’immigració i com quan soltes dos tords de la gàbia, sortim escopetejats a buscar un taxi. El nostre contacte a Los Angeles és una dona anomenada Maria Cinta i amb la seva adreça abordem un taxista perquè ens hi porti.
-Seran un 60 dòlars, més o menys.
Li donem l’aprovació i sortim del port cap a Santa Monica, que és la zona on ella viu. Pel camí parla amb la Maria Cinta i una vegada confirmat el lloc ens diu que és una zona molt bona i segura.
-Ens han dit que Los Angeles és una ciutat molt perillosa, és veritat?
-No, només el Downtown és perillós, la resta no.
La casa està situada a la vora de Beverly Hills i té un gran jardí amb una tanca. Quan arribem a la casa el taxista ens diu que és una casa molt maca i ens mira una mica sorprès. Suposem que pensa: 'I què deuen buscar aquests dos arreplegats en aquesta casa?'.
-Som mexicans i ens han contractat de jardiners.
És el que li diem, per treure-li els dubtes. Ara que amb la cara d'en Joaquim, ros i amb els ulls blaus, encara li n'haurem generat més!
Les primeres quatre paraules de la Maria Cinta ens van confirmar una cosa que ja ens esperàvem: la Maria Cinta és de Tortosa. És que amb aquest nom sols podia ser de Tortosa i rodalia! Avui ja poca cosa podem fer. Mirem d’organitzar els viatges pels EUA. Com que ja no sabíem si hi arribaríem, no havíem mirat res. Però en John, el que vam conèixer a les gorges, ens va dir que aquí no hi tindríem cap problema. La Maria Cinta de moment ens desaconsella els autobusos:
-Als autobusos només hi van els que ja no poden agafar res més. Són bruts... i perillosos.
-I amb els trens?
-També, però ja no tant. Aquí tothom va amb avió.
La idea de l’autobús ens agrada, però al final optem pel tren. Però és tard i tampoc no podem fer-hi res. Avui ja hem fet prou que hem tocat terra. Demà anirem a veure els famosos de Hollywood i a demanar informació sobre els trens. Un respir de tranquil·litat ens va apagant el cos fins que ens adormim envoltats de pins, esquirols... i una olivera. Com a casa, al centre de Los Angeles.
Copyright © 2013 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.