6 de NOVEMBRE. Dia de l'arribada.

Arribada a casa

La nostra arribada a casa causa més expectació del que podíem somniar i ja a l'estació de tren ens espera una cadena de televisió per gravar-nos.
Al poble ens esperen com els fills pròdigs que tornen a casa després de molt de temps.
Els mitjans de comunicació es posen nerviosos i tots volen fer-nos una entrevista.
Les trucades s’intensifiquen i el mateix dia de l’arribada fem enregistraments fins a la nit. Diuen que el que no surt a les notícies no passa i creiem que és ben veritat. Un viatge com el nostre, que té la seva dificultat i gràcia, no té res a veure amb el treball que molta gent fa per la cultura o pel mateix esperanto... i als quals no s'ha reconegut mai.
Estem contents perquè hem aconseguit tots els objectius que ens vam marcar en un principi. El final, assolir una gran ressonància mediàtica, és el que més ens ha sorprès i el que ens fa sentir més orgullosos per la feina ben feta.

Volíem demostrar que amb l’esperanto es pot fer la volta al món, i ho hem fet. Volíem que la gent se n'assabentés i sortim per les principals emissores de ràdio i televisió.

Millor impossible! .