Imatge muntanyes  
La Web de les 50.000
i una fotografies del món
 
  INICI :: TORNAR ::
   
 

Escapada al Pirineu Francés occidental darrera els 100 cims més bonics.

Dies 13-17 de setembre de 2.019

Aquest any volia aprofitar les vacances per dirigir els meus passos a terres franceses dels Pirineus occidentals per visitar els seus cims inclosos als 100 cims més emblemàtics i amb les rutes més boniques.
Uns territoris apartats i poc freqüentats per mi per la distancia a recórrer per arribar-hi. Dirigir-me si que mi vaig dirigir, però fer-hi, va distar un poc del que volia fer.
Primer per les vistes, els anys anteriors, havia gaudit de unes vistes inacabables en aquestes èpoques, aquest any a dures penes veia les muntanyes de l’altra part de la vall. I la decisiva, les “limitades” possibilitats d’assecar de la meva “caragola”. Al segon dia de una bona “sepia” i veient les previsions futures, ja vaig “tirar” la tovallola, no la podia assecar més. No va ser una escapada massa gratificant.

Primer em vaig dirigir al massís del Neouvielle. Aquest massís amb cims de 3000ms. es troba situat fora de la línia de la divisòria dels Pirineus i situat completament a la part francesa. Tot i que el nom del massís, “Neu vella”, no coincideix amb el cim més alt, el pic Long, si que representa el cim més visitat. Aquest massís equivaldria pel francesos al que seria el Parc nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, pels centenars de llacs que hi ha i per ser un lloc privilegiat de fauna i vegetació.
Allí, el cim “destacat” a la llista dels 100 cims és el Neouvielle (3.091m), i amb la intenció de visitar-lo mi vaig dirigir primer que res, tot i no ser el cim “culminat” dels massís, que és el Pic Long. I també estar a la llista de “trepitjar” el seu cim com sostre dels massissos de 3000ms, però de moment no ho primava i preferia anar a gaudir dels cims tranquil·lament.
I veient el terreny per on em vaig moure el dia anterior i el que me hagués esperat per visitar el Long, finalment vaig decidir “visitar” el seu “segon”, el Campbiell (3.173m), amb els seus dos veïns, els pics de Lentilla (3.157m) i el de Estaragne (3.006m), amb una volteta molt més fàcil i senzilla.

El següent cim a visitar de la llista era el cim del Pimené (2.801m), a la vall de Gavarnie, recorrent i gaudint del camí efectuat quan vaig efectuar la travessa de l’Alta Ruta, cosa que llavors no vaig poder fer per la pluja. Un fantàstic mirador als cims de Gavarnie.

En acabar, vaig canvi de vall en busca del cim culminant de la serralada que separa la vall de Gavarnie o de Luz i la de Latour. Una espectacular serra de esvelts, agrestos i alts pics pròxims als 3000 metres, el pic Ardiden (2.988m), la vall de Cauterets.

I proxim a l’anterior, el següent cim “destacat” de la vall és el Moun Né o Monne (2.721m), que al estar més separat de la serralada dels Pirineus li dona una gran perspectiva dels mateixos des de la part francesa. Un punt de visió “desconegut” per mi. I el cim si que el vaig “trepitjar”, si, però gaudir-lo i poder gaudir de la seva vista va ser que no, em vaig quedar amb les ganes, com el dia anterior. Amb lo qual, pujar per pujar, i no tenir que veure res i a sobre “remullar-me”, com que no. Allí es varen quedar la resta fins que torni amb millor temps a gaudir dels cims. .

 

* Dia 1, Volta pic Neuvielle
* Dia 2, Volta pic de Campbiell
* Dia 3, Volta pic de Pimené
* Dia 2, Pic de Ardiden
* Dia 3, Pic de Moun Ne

 

Mapa

 

Mapa