Tenint que anar a fer un encàrrec a terres alacantines, vaig decidir aprofitar el viatge per
donar unes passejades per les seves terres. Unes terres que, tot i ser un secarral i pelades,
com sol passar a qui li agrada conèixer nous indrets, espectaculars i grandioses també.
Primer una volteta per Aitana. Després, per poder pair l’arrosada que em vaig menjar
per sopar, una volteta a la llum de la lluna al Penyon d’Ifach i per l’endemà una
caminada pel llom de la serra del Mongó.